Amics, si voleu, passau pel meu altre blog, que és més prolífic que aquest!
COSES DE CAN LOI I ALTRES HERBES vos espera amb la portassa oberta!
dijous, 26 de febrer del 2009
dilluns, 22 de desembre del 2008
Segona sessió de control
No puc dir que hagi anat bé ni malament: he perdut 2,2kg.
Segons els meus comptes (això ja pareix el ginecòleg) en duc 16: 10 de consients i 6 d'inconscients.
Avui la visita ha estat molt ràpida, en 5 minuts he entrat, m'han pesat, m'han demanat què tal ho duia i llestos.
En un moment determinat he tengut un atac de llàgrimes als ulls però les he controlades. Tant de control i tant de passar pena per dos kilos i poc...
Ara estic citada dia 2 de febrer, haurà passat un mes i poc i amb les festes enmig. Crec que serà una prova molt dura ja que la depre me pegarà i per tant els atacs de fam i de gola. Veurem com ho control. He d'aconseguir estar bé de coco i així podré controlar molt més bé el tema de l'ansietat.
Ara intentaré dinar d'un sanvitx calentet sense greixos i amanida, puc menjar 300gr de lletuga. Per sopar, crema de verdura que dins el plat i en calent pareix que ret més i fa més paret, perquè la fruita també la tenc racionada. I quan tengui un atac de gana, un iogurt desnatat.
El fet de pensar que cada dia he de menjar menys m'angoixa bastant perquè m'estic tancant molt, no pas gust de les coses de les que abans en passava i not que hi ha moments que menjaria compulsivament, sobretot hidrats de carboni.
Però com he dit, la cosa important és estar bé de coco i esper que me duri una temporadeta, posem... 10 anys.
En aquests moments me fa falta algú de molt a prop que me doni suport i que mengi amanida i crema de verdura amb mi i me dugui a fer una volta pel marítim els diumenges al capvespre.
Sí, crec que estic un poc enfadada amb mi mateixa i decebuda amb la química del meu cos.
Segons els meus comptes (això ja pareix el ginecòleg) en duc 16: 10 de consients i 6 d'inconscients.
Avui la visita ha estat molt ràpida, en 5 minuts he entrat, m'han pesat, m'han demanat què tal ho duia i llestos.
En un moment determinat he tengut un atac de llàgrimes als ulls però les he controlades. Tant de control i tant de passar pena per dos kilos i poc...
Ara estic citada dia 2 de febrer, haurà passat un mes i poc i amb les festes enmig. Crec que serà una prova molt dura ja que la depre me pegarà i per tant els atacs de fam i de gola. Veurem com ho control. He d'aconseguir estar bé de coco i així podré controlar molt més bé el tema de l'ansietat.
Ara intentaré dinar d'un sanvitx calentet sense greixos i amanida, puc menjar 300gr de lletuga. Per sopar, crema de verdura que dins el plat i en calent pareix que ret més i fa més paret, perquè la fruita també la tenc racionada. I quan tengui un atac de gana, un iogurt desnatat.
El fet de pensar que cada dia he de menjar menys m'angoixa bastant perquè m'estic tancant molt, no pas gust de les coses de les que abans en passava i not que hi ha moments que menjaria compulsivament, sobretot hidrats de carboni.
Però com he dit, la cosa important és estar bé de coco i esper que me duri una temporadeta, posem... 10 anys.
En aquests moments me fa falta algú de molt a prop que me doni suport i que mengi amanida i crema de verdura amb mi i me dugui a fer una volta pel marítim els diumenges al capvespre.
Sí, crec que estic un poc enfadada amb mi mateixa i decebuda amb la química del meu cos.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Primera sessió de control
M'ha sorprès la manera de fer feina d'aquest equip.
Ahir capvespre vaig anar a la visita de control ponderal i he sabut exactament com funciona aquesta gent, vull dir quin sistema segueix.
La cosa és que na Maria m'ha demanat si havia anat mai a una sessió de grup. Sessió de grup? li he dit jo.
M'ha comentat que a ella li agrada que la gent pugui acudir a les sessions de grup per posar en comú els problemes que els suposa el procés i cercar solucions entre tots.
M'ha dit que aquestes sessions se fan els divendres dematins, per tant no hi podré anar. Quan li he explicat m'ha dit que no hi havia problema, que feríem sessions individuals. Sessions individuals? he demanat jo
El seu sistema de feina és el següent:
Una primera sessió on expliques la teva vida, què fas, què menges habitualment, i què pretens aconseguir. Ella avalua les dades i te diu què fas malament. A mi m'ha dit que menj massa poc i que el meu cervell pensa que estic sota mínims, en recessió calòrica i es programa per gastar menys del que entra.
M'ha donat unes pautes del que me va dir que era una de les més estrictes que té.
Jo actualment faig 3 menjades al dia, ella me proposa que en faci 6. Segons el que jo calcul, menjaré molt més del que menjava fins ara. No sé fins a quin punt funcionarà.
Ara he d'aconseguir un podòmetre amb control de pulsacions. La cosa és caminar durant un temps controlat a unes pulsacions controlades. És el que feia amb la bici elíptica. Crec que me'n compraré una, m'agrada fer elíptica.
La següent sessió pot ser en grup o individual, et fan el seguiment de pes i després una mica de teràpia, consells, dificultats, etc... ja veurem com anirà aquesta.
De moment intentaré seguir les pautes marcades, el més difícil serà menjar tantes vegades, i començar a fer plats atractius amb els ingredients i les quantitats exposades.
Ahir capvespre vaig anar a la visita de control ponderal i he sabut exactament com funciona aquesta gent, vull dir quin sistema segueix.
La cosa és que na Maria m'ha demanat si havia anat mai a una sessió de grup. Sessió de grup? li he dit jo.
M'ha comentat que a ella li agrada que la gent pugui acudir a les sessions de grup per posar en comú els problemes que els suposa el procés i cercar solucions entre tots.
M'ha dit que aquestes sessions se fan els divendres dematins, per tant no hi podré anar. Quan li he explicat m'ha dit que no hi havia problema, que feríem sessions individuals. Sessions individuals? he demanat jo
El seu sistema de feina és el següent:
Una primera sessió on expliques la teva vida, què fas, què menges habitualment, i què pretens aconseguir. Ella avalua les dades i te diu què fas malament. A mi m'ha dit que menj massa poc i que el meu cervell pensa que estic sota mínims, en recessió calòrica i es programa per gastar menys del que entra.
M'ha donat unes pautes del que me va dir que era una de les més estrictes que té.
Jo actualment faig 3 menjades al dia, ella me proposa que en faci 6. Segons el que jo calcul, menjaré molt més del que menjava fins ara. No sé fins a quin punt funcionarà.
Ara he d'aconseguir un podòmetre amb control de pulsacions. La cosa és caminar durant un temps controlat a unes pulsacions controlades. És el que feia amb la bici elíptica. Crec que me'n compraré una, m'agrada fer elíptica.
La següent sessió pot ser en grup o individual, et fan el seguiment de pes i després una mica de teràpia, consells, dificultats, etc... ja veurem com anirà aquesta.
De moment intentaré seguir les pautes marcades, el més difícil serà menjar tantes vegades, i començar a fer plats atractius amb els ingredients i les quantitats exposades.
dilluns, 10 de novembre del 2008
Pebres de piquillo farcits de truita i sopeta de verdura
La cosa és que a l'hivern els brouets fan gola.
Dissabte vaig fer una sopa amb un pastanagó, una ceba, mitja tomàtiga i dos alls. Ho vaig fer bullir amb aigua i després hi vaig tirar una grapada de fideuí. Va quedar molt bo i reconfortant. Veis el fumet i tot?? calententa...mmmmmm
Anit tenia ganes de truita i l'he feta diferent. Com que m'ha quedat tant agradable, he decidit penjar-la al blog de Can Loi i vos ho deix enllaçat.
Dissabte vaig fer una sopa amb un pastanagó, una ceba, mitja tomàtiga i dos alls. Ho vaig fer bullir amb aigua i després hi vaig tirar una grapada de fideuí. Va quedar molt bo i reconfortant. Veis el fumet i tot?? calententa...mmmmmm
Anit tenia ganes de truita i l'he feta diferent. Com que m'ha quedat tant agradable, he decidit penjar-la al blog de Can Loi i vos ho deix enllaçat.
Ansietat
He passat un cap de setmana terrible, sobretot el capvespre de divendres i el de dissabte.
He tengut atacs de fam que m'hauria menjat un bou, bé, no, un pa gros.
Està clar que si estic ocupada les hores me passen i la fam no compareix, però quan estic relaxada a casa me començ a angoixar i tenc atacs de fam compulsiva. I si menj un iogurt o una fruita encara és pitjor perquè se m'ajunten l'agoixa amb la fam real.
Res, que aquest cap de setmana ho he passat malament i a sobre no he perdut ni 100gr. Sort que aquesta setmana que entra no tendré cap de setmana perquè seré de congrés. Esper que pugui menjar molta fruita per València.
He tengut atacs de fam que m'hauria menjat un bou, bé, no, un pa gros.
Està clar que si estic ocupada les hores me passen i la fam no compareix, però quan estic relaxada a casa me començ a angoixar i tenc atacs de fam compulsiva. I si menj un iogurt o una fruita encara és pitjor perquè se m'ajunten l'agoixa amb la fam real.
Res, que aquest cap de setmana ho he passat malament i a sobre no he perdut ni 100gr. Sort que aquesta setmana que entra no tendré cap de setmana perquè seré de congrés. Esper que pugui menjar molta fruita per València.
divendres, 7 de novembre del 2008
Xerrant amb n'Antonia de la parada de fruits secs.
Vaig recordar una de les coses que m'ofenen profundament: no trobar la roba que m'agrada en la meva talla.
Amb els anys he hagut d'anar produïnt una imatge de jo que no sempre se corresponia amb la cosa que volia.
Ara pot ser podre dur les camistes frikis que m'agraden i el look british que m'atreu.
Amb els anys he hagut d'anar produïnt una imatge de jo que no sempre se corresponia amb la cosa que volia.
Ara pot ser podre dur les camistes frikis que m'agraden i el look british que m'atreu.
dimecres, 5 de novembre del 2008
Uns menús.
El migdia no tenc gaire temps per entretenir-me a fer el dinar i m'agrada trobar alguna cosa dins la gelera per fer un mos una mica calent i ràpid.
Aquesta rapidesa i d'una mica de qualitat me l'ofereix el pit de pollastre de Campofrio, un parell de talls gruixuts i a damunt la planxa.
Aquesta amanida és senzilla però saborosa:
un mix de fulles de lletugues diferents (de bossa)
pebres de piquillo de pot
una poma
pit de pollastre encalentit damunt la paella.
mitja cullerada d'oli.
I de postres dos iogurts desnatats.
La idea és col·locar les coses dins del plat de manera que faci més mengera.
El menú d'avui vespre ha estat més complet perquè avui migdia només he menjat un sandwitx al Longarone. Na Elena me l'ha fet amb un tall de pa, mig tall de york, talls de tomàtiga, l'altre mig tall de york i tapat amb una altra llesca de pa. Ben torradet com a mi m'agrada. I de postres un cafè amb llet desnatada.
Per tant per sopar volia alguna cosa més completa i he optat per aquesta amanida de col, una de les meves debilitats, i un parell de talls de carn magra (de la cuixa).
L'amanida de col du:
col blanca tallada en juliana finíssima
mitja tomàtiga tallada molt petita, gairebé ratllada
un grell
3 alls torrats (en realitat els he fet al micro)
mitja cullerada d'oli, pebre bo
I la carn anava torrada, amb suc de llimona.
Per postres, un iogurt desnatat.
Fa mengera, no? el que puc assegurar és que les dues menjades han estat ben saboroses i agradables de menjar, sobretot la de col que a casa s'ha menjat sempre durant l'hivern (però amb molt oli i pa per sucar, tot i que jo fa anys que només menj pa si menj un entrepa)
Aquesta rapidesa i d'una mica de qualitat me l'ofereix el pit de pollastre de Campofrio, un parell de talls gruixuts i a damunt la planxa.
Aquesta amanida és senzilla però saborosa:
un mix de fulles de lletugues diferents (de bossa)
pebres de piquillo de pot
una poma
pit de pollastre encalentit damunt la paella.
mitja cullerada d'oli.
I de postres dos iogurts desnatats.
La idea és col·locar les coses dins del plat de manera que faci més mengera.El menú d'avui vespre ha estat més complet perquè avui migdia només he menjat un sandwitx al Longarone. Na Elena me l'ha fet amb un tall de pa, mig tall de york, talls de tomàtiga, l'altre mig tall de york i tapat amb una altra llesca de pa. Ben torradet com a mi m'agrada. I de postres un cafè amb llet desnatada.
Per tant per sopar volia alguna cosa més completa i he optat per aquesta amanida de col, una de les meves debilitats, i un parell de talls de carn magra (de la cuixa).
L'amanida de col du:
col blanca tallada en juliana finíssima
mitja tomàtiga tallada molt petita, gairebé ratllada
un grell
3 alls torrats (en realitat els he fet al micro)
mitja cullerada d'oli, pebre bo
I la carn anava torrada, amb suc de llimona.
Per postres, un iogurt desnatat.
Fa mengera, no? el que puc assegurar és que les dues menjades han estat ben saboroses i agradables de menjar, sobretot la de col que a casa s'ha menjat sempre durant l'hivern (però amb molt oli i pa per sucar, tot i que jo fa anys que només menj pa si menj un entrepa)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
